Part 1/4 del dossier present al número 2 de la revista Gust.

La nostra relació amb els peixos és gairebé per costum, oi? Tenim els nostres preferits, comprem els que ens podem permetre, de vegades triem un més car pel dinar familiar del diumenge o un peix congelat del supermercat per a no complicar-nos la vida amb els nens.
D’altra banda, la nostra relació amb la mar és bastant diferent: ens agrada, alguns la estimem i la volem protegir com a part de la nostra cultura marinera que sentim com la nostra identitat, com a pobles del mediterrani que som.
Menjar peix és unir aquests dos mons.
Parar-se a pensar simplement si el teu consum és sostenible et reenvia directament a unir el peix que tens en la taula amb la immensitat de la mar i els pescadors que van treballar intensament perquè gaudim d’aquests productes en el nostre plat.
Estem enfront de dos reptes, el social i el mediambiental, que a més semblen xocar.
En el Mediterrani cada vegada es pesca menys, algunes espècies estan sobreexplotades, unes altres pateixen el canvi climàtic i migren i, per a moltes el microplàstic representa una amenaça metabòlica per entrar diàriament en la seva dieta. Si hi ha menys peixos, hi ha menys pescadors. És una equació lineal. Menys pescadors significa perdre la cultura, la tradició i el coneixement del que ells representen. Ens quedarem sense peixos?
Per a evitar que el Mediterrani català s’empobreixi ulteriorment i que els nostres pescadors hagin de deixar aquest ofici mil·lenari a Catalunya, han sorgit els plans de cogestió, unes taules de treball on s’han assegut pescadors, científics marins, administracions i ONGs per gestionar la pesca de forma més sostenible.
Deu anys de plans de cogestió han portat a la recuperació del sonso del Maresme per exemple, i ens estem encaminant a la gestió sostenible del polp i la sípia a Vilanova i L’Estartit respectivament o del cranc blau en el Delta de l’Ebre.
Com a consumidors tenim molt poder i molta responsabilitat i, segons les nostres eleccions, podem contribuir a una pesca sostenible.

Dossier preparat amb la col·laboració de l’Anna Bozzano, biòloga marina, Fundadora de El Peix al Plat i responsable de Barcelona Turismo Pesquero.
Contacte: anna@elpeixalplat.com

Consells per a un consum de peix més sostenible

Per començar // A l’abast de tothom

Comprar peix de llotja en les peixateries del barri
Privilegiar el peix de les costes catalanes permet no tant sols fer costat als pescadors locals, sinó tenir més garantia de que l’impacte ambiental sigui menor.

Variar el peix que consumim
Hi ha molt peix que es descarta per no tenir sortida comercial. No tenir por de les espines i aprendre a cuinar de diferents maneres una àmplia varietat de peixos és un pas cultural i gastronòmic essencial. Apunta’t a tallers de cuina!

Fixa’t en l’etiqueta
Les peixateries han de col·locar una etiqueta sobre cada tipo de peix que venen (els hi podem recordar amablement si no hi és). Les etiquetes ens diuen:

• Si és de mar o de piscifactoria (en aquest cas, el país d’origen): una dada simple i important.
• La zona de pesca (si és de mar): determinat per números. Les més comunes són: la zona 37 (Mediterrani); la zona 27 (Atlàntic nord-est); la zona 34 (Atlàntic centre-oriental que abasta les costes d’Àfrica occidental).
• Els mètodes de pesca (veure pág següent).
• Si és fresc o congelat: bona dada. Si ve descongelat, procedeix segurament d’una pesca més llunyana i industrial.

En els supermercats, podem trobar els segells MSC (per a la mar) i ASC (per a la piscifactoria) que ens garanteixen una millor gestió ambiental. Fixar-se en els logos.

Consum de mol·luscos Bivalves
De mar o criats en piscifactoria, els musclos i altres cloïsses, tellines i ostres, tenen molt poc impacte en el medi marí. Es tracta d’un consum sostenible que us aconsellem combinar amb el peix fresc de manera molt més regular.

Reduir el nostre consum de peix
Per la seva aportació nutritiva i saludable (proteïnes i omega-3 en particular), moltes fonts nutricionistes recomanen 3-4 porcions a la setmana (uns 100 gr/porció = 20kg/any). És aproximadament el consum domèstic mitjà (23,76kg/pers/any a Catalunya, segons Gencat).
Encara que la tendència va lleugerament a la baixa, Espanya se situa com un dels països on més peix es consumeix del món i sens dubte, entre els tres primers d’Europa. Ens agrada el peix i no hi ha dubte que és part de la nostra cultura gastronòmica.
No obstant això, enfront de la sobreexplotació de les mars, gran part de la comunitat científica alerta de la necessitat de reduir el consum de productes de la mar. WWF, per exemple, recomana un consum global d’uns 12 kg/pers/any – 1 a 2 racions de 100 gr/setmana – per a adequar el seu consum amb la regeneració i els límits de la mar. A tenir en compte.

Per donar un pas més (Temes més complicats tot i que importants)

Reduir o evitar la compra d’espècies sobreexplotades
Desafortunadament, no existeix una eina pràctica i actualitzada per a conèixer quines són les espècies sobreexplotades i quines no.
En aquest número, hem pogut comptar amb l’experiència del Peix al Plat per a facilitar-vos unes informacions actualitzades (veure pàgines següents). Per tant, no hi ha moltes més opcions que construir la nostra pròpia opinió, comparant fonts en internet (veure recursos) o preguntar a experts en el tema (veure contacte del Peix al Plat a l’inici del dossier).

Seguir la temporalitat dels peixos
Correspon a evitar la pesca i el consum quan els peixos estan en un període de reproducció. Existeix cada vegada més informació sobre aquest tema (veure recursos).

Fixar-se en l’art de pesca
Els arts PASSIUS (fixos) o arts menors, com el tresmall, les nanses o el palangre generen menys rebuig, són més selectius i globalment respectuosos del medi marí. Representen el conjunt de la pesca artesanal del litoral, aquesta pesca que portem segles practicant.
En els arts ACTIUS (mòbils) trobem sobretot l’encerclament i l’arrossegament. Tots dos són menys selectius que els arts passius, sent l’encerclament més selectiu que l’arrossegament ja que captura espècies pelàgiques (com el peix blau que viu enmig de la mar) i no impacta en el fons marí.
Nota: La pesca amb arts passius és cada vegada menys freqüent, sobretot a una ciutat gran com Barcelona. Algunes peixateries de barri solen tenir (menys els súper).

Atenció amb els peixos petits (joves)
Unes normatives estableixen la mida mínima per sota la qual no es poden pescar ni vendre algunes espècies de peix. D’aquesta manera, es busca evitar pescar peixos joves que encara no estan en la seva plena capacitat de reproducció. Ser conscient d’aquest problema i tenir una idea d’aquestes mides és útil ja que de vegades la realitat no correspon amb la norma. Per exemple, el sonso és un peix petit però està molt ben gestionat, per tant, els que arriben a la peixateria són adults (veure recursos).

Reduir o evitar el peix congelat, associat a la pesca industrial
Quan es congela i descongela un producte, sempre es perden elements nutritius. La congelació en alta mar evita aquest problema perquè sol ser extremadament ràpida. No obstant, si un vaixell congela el peix significa que està lluny del seu port base, per tant, és indicatiu d’una pesca industrial llunyana d’on vivim.