Aquest article va ser publicat en el núm. 8 de Gust. Vam proposar a diferents grups d’alumnes d’imaginar el futur de la nostra alimentació el 2040! Prèviament, abans de llançar-se en l’escriptura, havíem introduït presencialment conceptes essencials de l’alimentació sostenible i saludable, i compartit unes consignes:

· Imaginar una alimentació que sigui més adaptable al canvi climàtic, a la pèrdua de la biodiversitat, etc.

· Contextualitzar els diàlegs en el nostre entorn, a Sant Martí!

· Basar-se sobretot en projeccions realistes, sense deixar córrer la imaginació per plantejar un futur una mica distòpic!

Amb molt de Gust, compartim amb vosaltres aquí els 4 diàlegs seleccionats:

Primer diàleg, per: Santa Lillo, Leire Cañizares, Berta Nicolás, Valèria Moreno, Naïm Llivina, Xu Yi

Cuinant entre les ones: una vida sota l’aigua

És l’any 2040 i el nivell del mar ha pujat tant que els edificis han quedat submergits. Ara, els habitants de tot el món viuen a unes cúpules de vidre i aconsegueixen el menjar d’unes maneres més ecològiques. Les proteïnes de la carn ara s’obtenen amb unes pastilles suplementàries, les verdures es cultiven a uns hivernacles, els peixos es pesquen amb uns submarins i l’aigua es filtra a unes dessalinitzadores. La gent no va en cotxe, van en els seus submarins, però segueixen existint els barris. És el mateix que una ciutat normal, però adaptada als canvis que han sorgit al llarg dels anys.

· Thomas: Juanjo! Hem de reposar el magatzem! He rebut una comanda de peix amb bròquil d’algú de l’Assentament Subaquàtic Gràcia i no en tinc els ingredients.

· Juanjo: Ostres! Haurem de sortir a buscar els ingredients, tenim sort que avui fa bon dia, l’aigua està tan cristal·lina que fins i tot arribo a veure el cel. Jo volia preparar peix amb suplement de pollastre i tampoc ho podré fer!

· Thomas: Vinga va, ets un exagerat, a aquesta profunditat no arriba ni la llum del sol!

· Juanjo: Bé, primer haurem d’anar a l’hort de les Glòries a buscar bròquil, patata i carabassa.

· Thomas: Després anirem a la Dessalinitzadora Agbar per l’aigua.

· Juanjo: I per acabar al Mercat de Sant Martí pels suplements i les pastilles saboritzants de carn.

Pugen al submarí i posen rumb a l’Assentament Subaquàtic Gràcia.

· Agricultor: Bon dia! Benvinguts al nostre hort- hivernacle! Em dic Martín, si necessiteu qualsevol cosa, m’ho dieu.

· Thomas: Necessitarem; bròquil, patates i carabasses.

· Martin: D’acord, ara preparo la comanda, us arribarà durant el dia d’avui. Moltes gràcies per confiar en el nostre hort. Recordeu sempre que els nostres productes són ecològics i de proximitat. Fins aviat!

· Thomas i Juanjo: Adeu!

Pugen un altre cop al submarí per dirigir-se a la Dessalinitzadora Agbar.

· Juanjo: Bon dia! Necessitem 20 L d’aigua dessalinitzada, si us plau!

· Venedora: D’acord! Us la faré arribar amb el nostre TSPCA (Aparell de transport subaquàtic de productes de caràcter alimentari).

Pugen al submarí i per últim es dirigeixen al Mercat de Sant Martí per comprar els suplements de carn.

· Venedor: Bona tarda, soc el Joan. Suposo que veniu a comprar suplements, oi?

· Thomas: Sí, necessitem paquets de 30 pastilles de pollastre, vedella i xai, sis de cada.

· Joan: D’acord! Vaig a buscar-les al magatzem.

El Joan els va donar les pastilles, les van pagar i van posar rumb al seu restaurant.

· Juanjo: Que bé que ja ho tenim tot, ara només hem d’esperar que arribi l’aigua i les verdures.

· Thomas: Sí, no trigarà… Acaba de sonar el timbre, seran les nostres comandes!

Una vegada reposat el magatzem, els dos cuiners van poder preparar els seus deliciosos plats
ecològics.

Segon diàleg, per: Marc Maureta, Quim Caparrós, Rubén Arenas

Que bonica és la selva!

Es troben dos investigadors en un refugi de la selva amazònica: Joan i Pedro.

· Joan: Que bonica és la selva!

· Pedro: Tens tota la raó!

· Joan: I pensa que quasi es crema tot.

· Pedro: Te’n recordes dels incendis de 2022? Jo pensava que per als dies d’avui això ja estaria fet cendres.

· Joan: Ja, quin ensurt! Era necessari deixar de consumir tanta carn de granges grans, perquè utilitzaven els terrenys de la selva per pasturar.

· Pedro: Per a mi tot són pros en aquesta situació.

· Joan: A què et refereixes amb els pros?

· Pedro: Que, a més de deixar de cremar la selva amazònica, els animals tenen una vida plena i molt més feliç, com molts anys enrere.

· Joan: Ah. Doncs hi estic totalment d’acord.

· Pedro: Al final va valer molt la pena el petit esforç. Ara es menja carn de més qualitat i no es maltracten els animals.

Tercer diàleg, per: Santiago Trombino, Noah Lago, Ahmed Mehr, Pep López

Aquest xiclet no és qualsevol xiclet

· PARE: Fill, m’acompanyes al supermercat?
· FILL: És clar!

Quan arriben al supermercat…
· PARE: Agafa marisc, arròs, verdures i tots els ingredients necessaris per fer una paella.
· FILL: D’acord.

Minuts després…
· FILL: Papa, no he trobat cap ingredient per fer la paella.
· PARE: Busca algun menjar que sigui semblant.
· FILL: D’acord, de moment he escoltat dues persones parlant sobre uns xiclets que si te’ls menges, és el mateix que menjar-te un plat, ja que sents els mateixos gustos que com si mengessis el plat de veritat, i a més t’alimenta més i és ecològic. Hi ha diferents tipus de xiclets que representen diferents plats.
· PARE: Què dius, fill? Com pot ser posible? Estàs segur que has escoltat bé?
· FILL: Sí, sí, papa, deixa’m veure si escolto alguna cosa més.
· PARE: D’acord, però tu creus que això serà sostenible, fill, perquè no m’agrada que la Terra es faci malbé i que matin animals, ja vam patir prou fa 20 anys, i el que m’estàs dient ara mateix em sona boig. Si és veritat ho hauríem de provar, però!

Després d’una estona, el fill es va posar a buscar informació del que havia escoltat.
· FILL: Papa, acabo d’estar parlant amb una noia ecologista que m’ha vist interessat sobre els xiclets i m’ha preguntat si estava interessat en el menjar ecològic. I hem començat a parlar.

LA XERRADA entre la noia i el fill (FlashBack)
· LA NOIA: Hola, bon dia. Com estàs? T’agradaria conèixer el món ecològic i el menjar sostenible?
· FILL: Hola, sí, justament és el que estava buscant, un producte sostenible que he sentit fa una estona sobre un xiclet, pot ser?
· LA NOIA: Sí, clar, mira, t’explico. Aquest xiclet no és qualsevol xiclet, és un xiclet especial que conté diferents plats de menjar, és a dir, per exemple, si vols menjar un plat de carn amb amanides, pots comprar el xiclet que és del plat de carn i amanides i menjar-te’l. És el mateix, ja que té les mateixes propietats (proteïnes, vitamines, hidrats de carboni…). L’única diferència que hi ha és que no necessites cap procés ni cap animal per fabricar-lo. És totalment sostenible i ecològic i, a més, no cal fer servir massa l’electricitat per crear-lo. S’estalvia electricitat també en el procés de fabricació.
· FILL: Això sona molt bé. M’agradaria agafar-ne uns quants per provar-los. A on els podria aconseguir?
· LA NOIA: Els pots obtenir en una botiga situada al centre comercial Diagonal Mar, en el pis de baix al final de tot.

Torna a parlar amb el seu pare…
· FILL: Al final, papa, m’ha comentat sobre això i m’ha dit que hi ha una botiga a Diagonal Mar, hi aniré ara mateix a comprar-los i els provarem quan en torni.
· PARE: D’acord. T’estaré esperant.

Després d’una estona…
· FILL: Papa, ja estic aquí, els tastem?
· PARE: Sí. Fan bona pinta.

Mentre se’ls mengen…
· PARE: Tenen un sabor molt semblant als plats originals, el preu és més baix, et donen les proteïnes que necessitem, és saludable i són ecològiques. Crec que els hauríem de menjar més vegades, això és el futur!
· FILL: Sí, pare, tens raó, la recerca que he fet per trobar-los ha sigut satisfactòria per al resultat, encara que de tant en tant una hamburguesa no cau malament (Riu).

Quart diàleg, per: Mohamed El Moqadem, Elqui Medina

Un Kebab en 2040

· JUAN: Alberto, anem al kebab?
· ALBERTO: D’acord, em sembla bé, però a quin?
· JUAN: Anem al del costat del Mercadona.
· ALBERTO: Bé, a quina hora?
· JUAN: A les 20.30 a la porta de casa meva.
· ALBERTO: D’acord.

Una hora després…
· ALBERTO: Ja estic, baixa, Juan!
· JUAN : Ara baixo.
· ALBERTO: Què et demanaràs?
· JUAN: Jo, un dúrum de carn vegetal, i tu?
· ALBERTO: jo, un dúrum amb tot sense picant de falàfel.
· JUAN: A mi, la veritat, no m’agrada molt el falàfel pero amb salsa blanca, sí.
Quan arriben al restaurant de kebab.
· JUAN: Hola, m’agradaria un menú de dúrum mixt de carn vegetal i coca-cola.
· XEF: Vale i tu que voldries de menjar?
· ALBERTO: Jo vull un dúrum de falàfel amb tot sense picant si us plau.
· XEF: D’acord, en 20 minuts estarà preparat.
· ALBERTO: Vale, gràcies.

Quan s’han assegut esperant el menjar…
· ALBERTO: Tu recordes quan érem més joves en el 2027 i baixàvem a menjar dúrum i era tot diferent?
No tenia el mateix preu, era més barat i estava més bo.
· JUAN: Eren moments únics.
· ALBERTO: A mi m’agradaria tornar al passat i veure millor la diferència.
· JUAN: A mi també, la veritat és que no m’agrada el que ha passat perquè jo no me n’he acabat d’acostumar, encara que estarem d’acord que allò era massa insostenible…
Ja ha arribat el menjar…
· JUAN: Quina sorpresa! És molt gran i deliciós, la veritat és que tornaré a venir. I tu?
· ALBERTO: Clar que tornarem a venir.
· ALBERTO: Adeu, que tingueu una bona nit!
· XEF: A vosaltres, gràcies.